EL BOLERO

A Mallorca és anomenat en plural ("boleros") i ballat per grups folklòrics. Al País Valencià hi ha una variant del bolero, anomenada Bolero valencià, que ha evolucionat en part en un ball d'escola (a excepció dels boleros populars)i una de les característiques dels quals és la parada de la música i del ball entre les dos parts de què consta, anomenat el bien parado.

Bolero Vell

LES SEGUIDILLES

La seguidilla, un dels balls clàssics de l'escola bolera, és una dansa popular apareguda cap el segle XVIII a la zona de la Manxa. A poc a poc s'estén per tota la península i va prenent l'estil i la idiosincràsia de cada regió. Es tracta d'un ball alegre i ràpid format per tres estrofes i tornades.


Seguidilles de Requena

LA JOTA

La jota és un ball tradicional molt estès per tota la Península Ibèrica. També s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. El seu origen es remunta al segle XVIII, però la seua màxima expansió es va produir al segle XIX. Les teories sobre Aben Jot i el seu origen musulmà són totalment infundades. Actualment, encara es balla al País Valencià, les Illes Balears, les Terres de l'Ebre, l'Aragó i Múrcia, però en el passat va estar estesa també per tota Catalunya.
Aquest ball té un compàs ternari i presenta una estructura harmònica basada en l'alternança de quatre compassos de tònica i quatre de dominant. Distingim una part instrumental i una part cantada, formada per set frases musicals. Així i tot, les composicions actuals de jota s'alliberen en moltes ocasions d'aquest tret. En ocasions també presenta una tornada cantada. Normalment s'interpreta amb guitarra i guitarró, als quals solen afegir-se instruments de plectre com la bandúrria i el llaüt. Tampoc poden faltar instruments de percussió com les castanyoles, la pandereta i els ferrets.




Jota de Xàtiva